Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Buscador Temas anteriores
-
►
2008
(64)
- julio 2008 (20)
- agosto 2008 (8)
- septiembre 2008 (11)
- octubre 2008 (7)
- noviembre 2008 (11)
- diciembre 2008 (7)
-
▼
2009
(111)
- enero 2009 (10)
- febrero 2009 (12)
- marzo 2009 (7)
- abril 2009 (11)
- mayo 2009 (7)
- junio 2009 (7)
- julio 2009 (10)
- agosto 2009 (15)
- septiembre 2009 (3)
- octubre 2009 (6)
- noviembre 2009 (11)
- diciembre 2009 (12)
-
►
2010
(37)
- enero 2010 (6)
- febrero 2010 (8)
- marzo 2010 (3)
- mayo 2010 (7)
- junio 2010 (1)
- agosto 2010 (1)
- septiembre 2010 (1)
- octubre 2010 (5)
- noviembre 2010 (3)
- diciembre 2010 (2)
-
►
2011
(35)
- marzo 2011 (6)
- abril 2011 (5)
- mayo 2011 (5)
- junio 2011 (7)
- julio 2011 (4)
- agosto 2011 (3)
- septiembre 2011 (3)
- octubre 2011 (1)
- diciembre 2011 (1)
-
►
2012
(25)
- abril 2012 (5)
- julio 2012 (2)
- septiembre 2012 (7)
- octubre 2012 (1)
- noviembre 2012 (4)
- diciembre 2012 (6)
-
►
2013
(5)
- enero 2013 (2)
- septiembre 2013 (1)
- octubre 2013 (1)
- diciembre 2013 (1)
-
►
2014
(12)
- junio 2014 (3)
- julio 2014 (1)
- octubre 2014 (1)
- noviembre 2014 (4)
- diciembre 2014 (3)
-
►
2015
(1)
- febrero 2015 (1)
-
►
2016
(7)
- octubre 2016 (2)
- noviembre 2016 (1)
- diciembre 2016 (4)
-
►
2017
(1)
- enero 2017 (1)
Seguidores de este espacio.
Todos los derechos reservados
Todas las imágenes estan realizadas y son propiedad de Francisco Gomila Monserrat, no se permite la utilización total o parcial de las imágenes sin consentimiento del autor.
Si estás interesado en alguna fotografía, por favor, contacta conmigo.
_______________________________________________________________________
Totes les imatges estan realitzades i són propietat de Francisco Gomila Monserrat, no ésta permesa la utilització total ho parcial de les imatges sense consentiment de l'autor.
Si estàs interesat en alguna fotografia, per favor, posa't en contacte amb jo.
Copyright © Francisco Gomila Monserrat
9 comentarios:
Que paisale y imagen más bonitas.
Saludos desde Guareña.
Un dets puestus mes polits i amagats de Menorca...alerta llenegar eh!!
Salutacions!
Gracias Pizarro por las visitas.
Si... paisatje molt carecteristic de barranc...aquet encara es mes fantasmal per la llegenda que té. Gracies Toni pel consell...
No conec sa llegenda,pero hi ha unes cases en ruines molt antigues,a la dreta segons devalles amagades entre sa vegetació.Sa veritat es que aquesta casa transmitia "males vibracions" no sé si té res a veure amb sa llegenda?
Lo de llenegar t'ho dic mig en broma ,ja saps que aquest pás llanega bastant!!
Salutacións.
Amb el vostre permis os poso la llegenda:
*Llegenda des Pas d'en Revull*
- Açò era una vegada quan una nau de pirates va voler arredossar-se a la platja de Cala Galdana, que és on acaba el barranc d'Algendar. Vet aquí que un dels més joves d'aquells pirates, tan polit va trobar aquell paratge que va seguir riu amunt, barranc amunt, de manera que seguia caminant bocabadat d'aquella meravella de paisatge.
Però, quasi sense entemer-se'n, es va perdre, i quan va tornar a la platja, el vaixell ja no hi era, per tant, aquell moret va haver de quedar a Menorca.
Va pensar que per aquells indrets s'hi trobaria bé, era un lloc on hi havia molta fruita i podria ben viure.
Va seguir barranc amunt fins arribar als llocs d'Algendar. Per aquelles terres va trobar una cova com un túnel, ben tapat d'esbarzers, que tenia dues entrades, i va pensar que es podria amagar allà dintre i no el trobarien.
Mentre hi va haver fruita tot va anar bé, però en arribar l'hivern, ja no va ser tan bo de fer trobar menjar i començà a passar gana.
Per no morir-se de fam, va pensar que tal vegada podria agafar colque animal per menjar. Un dia faltava una gallina a s'Aranjassa, un altre hi faltava un conill a Algendar, o un be, o un cabrit, fins i tot el moix des Canaló va desaperèixer.
Ningú d'aquells indrets no sabia per on desapereixien els animals,
però un vespre de porquetjades en què els pagesos de les rodalies es varen trobar al lloc des Canaló, armant conversa s'ho van contar tot.
Així va ser com van pensar que hi havia algú que feia de lladre i un vespre de lluna plena es posaren en camí per veure si afinaven qui era el qui robava, a l'hora manco pensada van veure com una sombra sortia de la Penya Fosca, els pagesos es van proposar de seguir-lo i el van començar a encalçar, però arribats a un determinat lloc el perderen de vista, era com si la terra se l'hagues engolit.
El vespre següent ho varen tornar a intentar, peró els va passar el mateix, sempre el perdien de vista, sols sabien que era moro i que tenia els cabells revulls. Una vegada, però, no li va bastar la llestesa i li van afinar l'amagatall, era una cova en forma de túnel que tenia dues entrades ben tapades d'esbarzes, van pigar foc a una de les entrades i van esperar que sortís per s'altra i el van aplegar.
D'aquell moro, no en sabem res més, però sabem que per allà van fer passar el camí del barranc i, de llavors ençà, se li donà el nom del pas d'en Revull.
___________________________________
Moltisimes gracies!!
Es sembla de cualque manera a sa llegenda d'en Xoroi..em fa dubtar...qui eren els bons,els "moros" o els que van conquistar Menorca a traiciò?
Sempre ens quedarán els "binis"
Binifabini,etc. i "Al Tur" (El Toro)i un llarguisim patrimoni arab.
Salutacions!
Mira,no sabia d'aquest llegenda...
Veus,apart de veure bones fotos ,aprenem llegendes de sa nostra terra.
Salut!
Hola Consuelo...
com be dius.. amb els medis tecnologics de avuy dia, anam descubrint coses amb mes facilitat...
.. per cert, te recomano aquesta excursió... la del "Pas den Revull, Barranc d'Algendar*... i com diu en Toni .. de veritat, si ho fas, vigila amb no llenegar.
Salutacions.
Hola Xec.
No sabis d´aqueste llegenda, m´agradat.
Per cert, ses fotos molt bones
Publicar un comentario